L’estil de vida CAR, camí cap a l’èxit
El Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat estrena la campanya gràfica “Estil de vida CAR”, una campanya que va començar a gestar-se el 2014 i es materialitza en un mural.
El mural mostra un cercle amb les vint-i-quatre hores de quatre esportistes, cadascun d’ells en un moment vital diferent. El primer, representat per la tennista Júlia Payola, abasta l’arribada al CAR i la compaginació de l’esport amb les classes a l’Insitut; el segon, amb el nedador Joan Ballester, mostra l’arribada a la Universitat, amb l’increment d’hores de dedicació a l’entrenament; el tercer, amb la marxadora Raquel Gonzàlez, mostra l’etapa de mestria, en què l’esport ja passa a ser la principal ocupació, sense oblidar la formació, ara ja de post-grau; finalment, el darrer perfil, en aquest cas, el palista paralímpic Jordi Morales, és el d’un esportista ja professional, que comença també la vida laboral i a preparar-se per a la retirada.
Jordi Morales, campió del món i sotscampió paralímpic per equip en tennis taula, opinava de la campanya que és “una idea bonissima per entendre que per arribar a assolir èxits no es tracta només d’entrenar bé, sinò que cal tenir un estil de vida que pensi en l’esport 24h”.
Susana Regüela, cap de l’àrea de formació del CAR, és la responsable del projecte.
Com va sorgir la idea d’aquesta campanya?
La campanya és fruit d’una petició de la direcció del Centre per mostrar tot aquell conjunt de comportaments i actituds que són comuns als esportistes del Centre, i que són necessaris per a poder assolir els objectius, no només esportius, sinó vitals.
En què consisteix la campanya?
La campanya es materialitza en un mural que és un resum visual de conceptes, dels aspectes més importants que conformen l’estil de vida dels esportistes. Hi ha quatre factors: les característiques personals, les característiques de l’entorn microsocial, els factors macrosocials i el medi físic i geogràfic. El CAR és en realitat, una petita societat on viu l’esportista. Una societat on es cuida fins al darrer detall. Tots aquells consells i pautes que els professionals de la casa els hi anem donant en el seu dia a dia (la importància de la hidratació, del descans, la dedicació als estudis, la planificació per a fer possible la doble carrera esportiva/formativa i laboral…) hi són presents.
Quin és l’objectiu?
L’objectiu és que l’esportista reflexioni i trobi el seu estil de vida propi, acord als seus objectius. I també donar visibilitat a un model de treball que és propi, i fruit dels ja gairebé trenta anys d’experiència del CAR de Sant Cugat.
I quin és l’estil de vida CAR?
És el compromís que fa que l’esport sigui l’eix prioritari en la gestió del seu dia a dia. El compromís de venir a viure i/o entrenar al CAR, amb l’acceptació de tenir uns horaris, uns hàbits de vida saludables… I aquest compromís ha d’estar en equilibri amb d’altres aspectes de la vida com la formació i la relació amb les persones del seu entorn, així com el temps d’oci. A més, aquest estil de vida significa assumir que aquest temps al CAR és limitat, que cal preparar-se per al dia de després i aprofitar tot el que s’hi aprèn, per a utilitzar-lo també un cop finalitzada aquesta etapa.
Com es va definir l’estil de vida CAR?
Aquesta campanya és fruit de la col·laboració i el consens, a través d’una sèrie de reunions, no només amb els professionals de l’àrea de formació (tutoria, Servei d’Atenció a l’Esportista), sinó també d’aquells departaments que estan en contacte continu amb els esportistes, de ciències i medicina de l’esport. També amb la participació, fonamental, del deparment de comunicació. Les reflexions d’aquelles reunions van permetre posar sobre el paper tot allò que al CAR ja s’estava fent, tant professionals com esportistes. A més, els encarregats d’elaborar el material gràfic, jo mateixa, l’Iván Rodríguez (departament de comunicació) i en Juan Enrique Vallès (dissenyador gràfic), són o han estat esportistes del Centre, així que han viscut de primera mà tot aquest estil de vida CAR.
Com es van triar els esportistes?
També fou per consens. Vam voler fugir de les cares més conegudes perquè pugués ser més atemporal. I a partir d’aquí vam definir quins eren els moments vitals que calia mostrar, així com els esports que ho reflectien millor: el tennis és un esport de curt recorregut al Centre, ja que quan els tennistes passen a ser professionals, deixen el CAR, per això ens anava bé per a la primera etapa, la més allunyada del nucli del cercle; la natació és un des esports, per horaris d’entrenaments, més difícils de compaginar amb els estudis universitaris, així que era un bon perfil per a aquesta etapa… també volíem que apareguessin nois i noies, i donar presència a l’esport adaptat, que és igual d’exigent i professional.
El coneixement de prop de trenta anys de treball, resumits en un mural i en quatre persones. La petita societat del CAR i tot el que hi passa, en un sol cop d’ull.
