Mort de l’alpinista Sergi Mingote al K2

L’alpinista vallesà Sergi Mingote va morir el dissabte 16 de gener al K2. La mort del vallesà, a banda del que suposa per a l’alpinisme i per a l’esport inclusiu (recordem que amb el seu impuls es van crear els Premis Inclusius de l’Esport Català), representa una aturada de la col·laboració que des de fa prop de tres anys mantenia amb el CAR.

La relació de Sergi Mingote amb el CAR s’iniciava a la primavera del 2018, amb el repte 3×8.000, en què l’alpinista pretenia coronar, sense oxigen, els tres cims més alts del món en menys d’un any. A aquest repte va seguir-lo el 14X1000 (fer 14 vuitmils en menys de 1000 dies), que es va veure aturat per la pandèmia l’any passat.

Des d’aleshores, el CAR va oferir a Mingote orientació i assessorament en la preparació física, fisioteràpia, fisiologia i assessorament nutricional, amb la participació de professionals del centre com Joan Riera, Victòria Pons, Jaume Miralles, Miquel Àngel Cos i, en una col·laboració més puntual, Òscar Escalante. El punt de partida inicial va ser realitzar una avaluació i seguiment periòdic de la seva condició física tant a nivell aeròbic com muscular, que permetés planificar una bona preparació, i així, afrontar cadascuna de les ascencions amb la millor forma física possible, i també permetre una recuperació més curta i millor entre una expedició i la següent.

La col·laboració ha permès al CAR investigar i recollir dades i informació sobre l’adaptació del cos humà en determinades circumstàncies (en les expedicions, Mingote registrava a diari dades com la saturació d’oxígen, la freqüènmcia cardíaca i també les sensacions), amb la intenció de que tota aquesta informació es pugui aprofitar per a millorar la preparació en futures expedicions, i fer la transferència a l’alpinisme amateur.

Els professionals del CAR que hi van treballar coincideixen a destacar la bona entesa, a nivell professional i personal, l’entusiasme que transmetia en els seus reptes, i les ganes d’aprendre i d’aportar en totes les fases dels projectes.

En aquesta darrera expedició, la hivernal del K2, Mingote va demanar a més del que ja s’havia treballat anteriorment, suport per a mantenir la mobilitat, amb la intenció de realitzar certa preparació física a 5.500 i 6.000 m d’altitud, que tot i que no hi ha disponible estudis rigorosos sobre el tema, se sap que l’organisme pateix un estrès psicofísic i psicofisiològic elevat. Per aquest motiu, s’intenta plantejar-li un entrenament lúdic, que es va provar al CAR amb tot l’equipament d’escalada per veure si el podria mantindre in situ durant l’ascenció.

Lamentablement, Sergi Mingote va patir un accident al K2, quan baixava al camp base des del camp 3, que li va costar la vida, produint consternació al món de l’esport, l’alpinisme, la política i la inclusió a Catalunya, i també al nostre Centre.

La presència al CAR de Sergi Mingote també va propiciar la seva relació amb alguns grups esportius, com la selecció absoluta de waterpolo femení, amb qui Mingote va fer algunes activitats conjuntes.

Descansi en pau.

Diverses imatges de la relació de Sergi Mingote amb el CAR