_DSC2358

Preparació física

El Departament de Preparació Física (PF) s’encarrega de donar assessorament i suport tècnic (planificació, programació i informes amb eines informàtiques, documentació i formació tècnica) als entrenadors i preparadors físics del CAR. Entenem la PF, no només com el desenvolupament i perfeccionament de les qualitats físiques amb l’objectiu d’augmentar el rendiment esportiu, sinó que, a més a més, la PF pretén revisar els hàbits de vida que han de permetre la millora de la salut i la qualitat de vida de l’esportista.

Es caracteritza pel treball en equip interdisciplinari entre els tècnics dels diferents departaments del CAR. A més a més, ha concebut el model CAR de PF, com un instrument d’utilitat pràctica per entendre, millorar i reduir la complexitat de l’entrenament. Aquest model consta de les següents àrees funcionals: la PF preventiva, la readaptació a l’entrenament, la PF general i la PF específica. Com a part de l’entrenament esportiu, la preparació física, juntament amb la preparació tècnica i tàctica, s’entén com un conjunt de processos pedagògics de l’aprenentatge dels exercicis físics: l’intel·lectual, el psíquic, el motor i el psicomotor.

El model CAR de PF utilitza una estratègia d’aprenentatge que identifica les accions psicològiques i esportives i les coordina amb els processos pedagògics en dos contextos ben diferenciats: les sessions d’entrenament i les competicions. També disposa d’una metodologia pròpia per elaborar la planificació i la programació de les sessions. La planificació es recolza en les següents funcions bàsiques: l’organització metodològica de les accions psicològiques i esportives, el control i l’anàlisi dels resultats dels entrenaments i de les competicions, mentre que la programació, fonamentada en un model didàctic integrat de l’entrenament, fixa els objectius competitius de l’esportista i les exigències de l’esport, estableix la metodologia i un disseny individualitzat dels tipus de sessions i selecciona els exercicis físics i els mitjans necessaris per exercir-los.

Objectius:

  • Adaptació orgànica i psicomotora de l’esportista. Anàlisi interdisciplinari.
  • Millora de l’estat de salut psicofísica de l’esportista.
  • Augment de la força i resistència muscular i de la resistència cardiorespiratòria de l’esportista. Totes dues coses enteses com a qualitats físiques fonamentals.
  • Prevenció de lesions (en el cas de produir-se, el temps de recuperació i la seva gravetat es poden reduir). Menys lesions: més rendiment i més longevitat esportiva.
  • Dosi racional de la càrrega psicofísica: augment del rendiment esportiu.